Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 (Dexant la corona y vagant la mirada per lo quarto.)
 ¡Còm me plau mirarme aquestes parets! (Axecantse y com si cambiés de pensament.)Però, d'aquí poca estona vindran les amigues a engalanarme y no tindré temps més que per pensar en lo meu tocat, en exes gales de nuvia...
 Ara, sola, podré despedirme de aquest quarto, de tots los obgectes que m'han rodejat. ¡Quí sab si'ls anyoraré! Tot quedarà en son lloch: no vull que's toqui ni que's cambíi rès: la matexa pintura, los mobles, les flors... axís no's conexerà ma ausencia. Després, quan seré casada, ¡quína alegría sentiré al tornar aquí y trobarho tot ab la matexa fesomía! Me semblarà que'l recort de la felicitat passada s'ajunti ab la felicitat present.
 (Agafa una capsa en la que hi hà una nina molt luxosa.)
 Jo tornaré per jugar ab tu; devegades... encara que no més siga un cop l'any. (Ab recansa.) Nó, no'm vull despedir de les nines. ¡Sembla que ho conexen que me'n vaig y les abandono! (Prenentne un'altra.) ¡Pobre-