Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/197

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nyes!... Ja me'n vaig per axò. ¡Ditxosa vostè que pot estar trista! la pena li envejo!»
 «¿Acabaràs? ¿vols fer lo favor?»
 «Ja me'n vaig; — y axugantse'ls ulls m'ha dit: — Senyoreta, no estiga trista!»

* * *


 ¡M'enveja la pena!... (Somrient) ¡què sab ella!... (Ab reflexió) tampoch sé estar alegre; no vull entristirme, y no ho logro; (Pausa curteta.) Aquí ho dexaré tot, recorts de l'infantesa, hores plascentes d'ilusions y somnis hermosos qu'avuy se realisan: l'amor meva qu'avuy serà benehida!...
 Però, aquella axalabrada, dientme qu'aquí ja no serà a casa meva m'ha descobert la causa d'aquesta quietut que sento en lo cor, ara, que deuría esclatar d'alegría.
 (Sentantse y prenent la corona de núvia.)
 Sí, apesar de tot estich trista; (Mirant la corona y besantla) apesar d'aquesta corona de nuvia... qu'es la presentalla puríssima qu'oferiré a Deu...com ha dit la Dolors: ab lo cor y l'ànima sense màcula de pecat!