Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/197

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nyes!... Ja me'n vaig per axò. ¡Ditxosa vostè que pot estar trista! la pena li envejo!»
 «¿Acabaràs? ¿vols fer lo favor?»
 «Ja me'n vaig; — y axugantse'ls ulls m'ha dit: — Senyoreta, no estiga trista!»

* * *


 ¡M'enveja la pena!... (Somrient) ¡què sab ella!... (Ab reflexió) tampoch sé estar alegre; no vull entristirme, y no ho logro; (Pausa curteta.) Aquí ho dexaré tot, recorts de l'infantesa, hores plascentes d'ilusions y somnis hermosos qu'avuy se realisan: l'amor meva qu'avuy serà benehida!...
 Però, aquella axalabrada, dientme qu'aquí ja no serà a casa meva m'ha descobert la causa d'aquesta quietut que sento en lo cor, ara, que deuría esclatar d'alegría.
 (Sentantse y prenent la corona de núvia.)
 Sí, apesar de tot estich trista; (Mirant la corona y besantla) apesar d'aquesta corona de nuvia... qu'es la presentalla puríssima qu'oferiré a Deu...com ha dit la Dolors: ab lo cor y l'ànima sense màcula de pecat!