dre bitllet per una Estació de dues hores més amunt, ò per un'altra a nou quarts més avall, ò per una que no es ni amunt ni avall, sinó més lluny que les altres; y per la Estació del meu poble, qu'es allí mateix, no hi hà bitllets, y'm proposa... Home, senyor bitlletayre, fàssi'l favor,—li diu girantse cap a la finestreta:—tórniho a esplicar, qu'ara quedo malament ab aquestos senyors que m'escoltan. ¿No sería més senzill véndrem
la targeta directament pel meu poble y dexarse d'equacions y càlculs que poden fallar?...
—Ola, aquí està'l senyor Administrador.—
Lo viatger s'hi adelanta ab lo bitllet, lo saluda, y li pregunta per què se li nega la facultat d'utilisarlo.
—Per que sí;—li respon aquell sense miràrsel, — aquí no pot pujar al tren.
—Sí senyor; puch pujarhi,—diu lo viatger,—per que m'ho facultan les condicions del cartell; aquí puch pujar per anar a Zaragoza ò a San Sebastian sempre que vingui en los dies senyalats.
—No senyor, no pot ser.
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/208
Aquesta pàgina ha estat revisada.
