—Pués, jo li dich a vostè que pot ser y que vostè està equivocat; ò sinó, llegím: aquí està'l cartell en lo que hi constan les condicions y la manera de fer lo viatge.—
Y'l viatger llegeix còm pot detenirse a la anada, en aquella Estació y en altres, y li senyala totes les demés en que pot pendre la volta, inclusa la matexa en que's troba.
—No pot ser. Tot axò's refereix a la ida.
—Si li estich llegint lo modo de fer lo viatge de vuelta, home!
—Y vostè què m'esplica a mi!
—Jo no li esplico rès, senyor Administrador; jo aclaro un dubte que vostè vol que hi hagi; no faig rès més, que no tinch pretensions, ni les uso per venirli a explicar rès a vostè.
—Corrientes. En resumen: que aqueix bitllet es inútil; vostè té de venir de la Estació d'origen; ejèm, ejèm.—
Y tossint fort y girantse d'esquena, aqueix senyor, que tenía posats y solucions de general rus, se'n anà lluhint los botons que li adornavan la levita, lo galó daurat de la gorra,
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/209
Aquesta pàgina ha estat revisada.
