—¿Que's penseu que m'he begut l'enteniment? Si encara no agafaría'l mall per la banda de davant per alsarlo, se'n aniría de clatell de l'altra, ab la balansada. Cà! si aquest xicot haurà de fer d'organista tot lo primer any. Però, tinch por també de que'l foch de la fornal se li xuclarà la poca carn de les galtes. Es molt minso aquest noy, mestressa... Però, fa uns ulls d'estornell! ¿Y tu vols ser manyà? ¡Míra que vol pit!... ¡Quínes criatures pujan!... Té, sembla que no més sia criat per donar espressions a la feyna; y ell diu que vol ser manyà; m'agradas per l'empresa. Noy, ne seràs. ¡Però't veig de tan flach subgecte!...
—Cà! no ho cregui; son naturaleses; lo seu pare també era axí, tot senyoret, secardí; però, era fort, y si no hagués estat la desgracia, encara treballaría y'ls meus fills no tindrían d'anar d'aprenents fóra de casa.
—A la cuenta vostè es viuda, y'l noy... ¡Pobret!... Déxiho córrer; me'l quedo per aprenent, vàgissen descansada; no tíngui quimera; a casa estarà be. A la fornal no hi treballarà fins y a tant que la naturalesa li
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/216
Aquesta pàgina ha estat revisada.
