Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 ¿Y aquexos son papers qu'una persona de formalitat puga desempenyar?
 «O't curas tu, ò elles n'heuen la entrega: vès, tría.» M'ho vaig posar en aquestos dos punts. ¿Sí? Donchs, elles fòra;'l sacrifici, per mi sol; no vull que s'enugi cap persona per culpa meva. La medicina va ser forta, per axò: cura de moro. Me'n vaig anar a estudi de vespres, matriculat, ab lo document tan nèt com l'hagués pogut fer un notari. José Margarit y Bonjoch, tot en castellà per més forsa... Jo no la entenía al principi la matrícula, però la duya. Que't ve un polisson y se t'encara:
 — ¿De dónde viene usted á estas horas?
 — De la escuela, mi general.
 — A ver la cédula. —
 Y li estench la mesa revuelta. Hi passa'l colze, se la posa a tres quarts de quinze dels ulls, y pensa: «fòra; l'has errada; aquest es dels grossos.»

* * *


 Al principi, ¡que me'n van fer fer de planes de galets! fins los vaig