Era un sér d'hermosura dels que Deu ne cría un cada tantes centuries, com si volgués dir als desenganyats: Mirèu y encantèuse ¡es una estrella del meu Paradís! D'aqueix modelo y perfecció son los vols de serafins que'm rodejan entre boyres d'incens y ruxíms de ginesta tendra de tot lo any.
Anant y venint de fer recados, passava per casa d'unes cotillayres del carrer de Sant Sever. Com qu'al exir del obrador dexava allí totes les penes, l'alegría m'inquietava dins del pit, y ¡si n'anava de content y enjogassat embadocantme per tot arreu ò rient y saltant sens saber per què, ab l'alegría del aucell que revola de ensà enllà y engega una passada de gorgueigs a tot punt y sempre li surt ben encertada! M'aturava devant de la finestra baxa hont hi treballavan les noyes, y feya com los aucells: les hi deya alguna cosa riallera.
—Bielet, vína Bielet,—cridavan totes.
