Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 —¿Y si's fes ajudar per alguna dòna?—vaig arriscarme a dir molt tímidament,—d'aquestes del safreig, per sis quartos l'hora?
 —¡Ay, poca pena! ¿que't pensas que som alguns hisendats? No tenim casa per tant moble.
 —Donchs, jo no goso casarme, per que no tinch lo determini fet, y per ara no hi hà cap noya que m'agradi.
 —Mirèume'l bon mosso! li farèm espressa. Vès de què fa escrafalls!... No n'hi hà de noyes pel maco de la... daxonses! ¡lo nen de sucre! li comprarèm uns breus per que no s'anyori. Ja ho deya jo qu'al servey te desbaratarías. Pochs modos, deus volguer fer com aquells que no's casan may per que van per altres fins. ¡Descarat! encara gosas riure? Sí,'n deurías volguer moltes per triar! Míra, soldadot!... no te'n burlis, qu'encara soch capassa de posarte les mans a sobre.
 —Però, si jo no'n tinch ganes...
 Anda allà, desbaratat, disbauxero... ¡Y pensar qu'un pare y una mare's mortifican tota la vida per pujar la familia, y quan ve l'hora de