Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


guanyar la ventatja a cops de ventall devant dels fogons.
 —Míra, mofeta! Lo día que no t'acomodi, per la puerta se va a la calle, descarat, pochs principis; ¿a ta mare ab aquestes sàtires? Encara me voldría reptar aqueix insolent! ja té rahó'l ditxo: crièu fills...
 —Be, dòna, no'm desacrediti.
 —Vésten de la meva presencia. Ja't varen ben ensinistrar al servici. Vés a dispesa, búscat una patrona d'aquelles que fan dissabte un cop l'any; tórnaten a aquelles terres que tots beuen ab lo mateix got y fican la cullera al mateix cossi. Vés a la terra dels compadres y d'aquelles Mariquites que per no esclarirse'ls cabells se fan una castanya als polsos, y fèu granja tots plegats ab aquexes paraulotes de munició; y quan sàpigas de modos y hajas oblidat aquexos ditxaratxos que no son de la nostra terra, tórna ab ton pare y ta mare que't rebràn conforme't merexis.—
 Després d'aquest xàfech, la prudencia m'aconsellà ficarme al meu quarto per que la cosa no s'enverinés. Desde allí dins encara la sentía