Quan ella era fòra, que solía anar a la Iglesia a resar oracions que Deu no ohía per que, en lloch d'anar amunt cercant lo cel, debían ensorrarse ab la pesantor de tantes maldats com portava en la conciencia, allavors, axís qu'estava sol, amagat en un recó de la botiga, mitx recelós encara de que la Mariona no's presentés de sobte, feya'l cigarro y m'entregava als meus pensaments ditxosos. Entre la boyra del fum veya a aquella amoreta meva dels temps passats que venía a aconsolarme l'ànima y m'omplía de goig y m'enlluhernava ab un rastre de claror, qu'era com un raig de sol que penetrés en lo cor enfosquit per tantes congoxes...
Y després, ab aquell engrunyament contínuu, tornavan les injuries, la desconfiansa y la sospita, no ja de ma llealtat, sinó de la meva honradesa. Cada vegada que sortía, tenía que sufrir la baxesa de veure com m'escorcollava les butxaques de la roba que m'anava a posar; un dia me les vaig trobar totes cusides!...
Era en và qu'anés a casa'ls pares a
Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/63
Aquesta pàgina ha estat validada.
