Vés al contingut

Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/64

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

contar les meves afliccions.—Si tens penes, sufrèixles,—me deya la mare;—haguesses cregut; has anat ab lo sabre desenvaynat y has topat ab un geni que sab tenírseles fermes. Vés, cóntaho a ton pare, que t'ensenyi de fer l'home, ell qu'hi enten tant.—

* * *

La matexa ira li donava un neguit que la feya desatendre y tractar ab mals modos a les parroquianes; la venda anà mimvant, tothom s'allunyava, y passavan hores enteres que no venía ningú a comprar.
Vàrem tenir lo noy, y aquella temporada en qu'ella no podía estar a la botiga jo procurava realsarla; anava tornant la gent y la venda's movía qu'era un seguit. Mes, axís que va rependre'l mando, altra vegada desobligant a tothom, responent fòra de lloch y malhumorada sempre, anà perdent lo que jo havía arreplegat; y tant va anar de baxa'l negoci, que no'ns hi podíam mantenir.
Jo vareig cercar feyna, que no la