Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/78

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de senyors d'edat calaveres, que fan lo corrido ab baylarines y figurantes y les socorren, los hi teníam: tiessos, axeribits, tenyidets de bigoti, disfressats ab dominó y sense careta; a estil de tant se me'n dona. Be, sí, quan als sexant'anys s'es despreocupat, en qüestió de conquistes, encara fa nosa la màscara.
 De jovent, teníam la plana major: los més disbauxeros, los més capverts; si comensava a citar noms... No'l té cap més capital un floret de jovent tan plaga y de tan bona sombra. En quant al bello sexo... hi havía bo! Quínes nenes més lleugeres! quíns quadros de can-can!
 Allí vareig conèxer a la meva senyora; anava disfressada de nimfa; molt senzilla, però ab molt chic.
 Aquell ball, ja se sab, era de gent alegre... Ey, però la Lluisa portava màscara; axò sí, aqueix decoro'l va guardar. O sinó, no m'hi caso: alto aquí! Anava disfressada de capritxo... ¿com ne deya?... era copia d'una làmina d'aquell plaga... Ah, sí: de Ninfa en la primavera. Quan va entrar al saló, hi va haver un rum rum, unes esclamacions d'admiració!