Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/80

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Però, aqueix vespre m'hi presento; la vull sorpendre, a veure ab qui balla, qui es que la galanteja; per que tinch gelosía.
 Ara, si'm poguessen veure l'interior, fugirían espantats; aquí dins hi tinch com una fornal que'm devora; dech tenir febre; lo pols me va. (Posantse'l puny a la vora de l'orella.) Escóltin.
 (Pren un sifon tirantne un raig a una copa y beu ab frenesí.)
 M'abraso, estich mal. (Torna beure.)
 Cà! encara no arriba a la campaneta, ja es sèch; lo foch lo tinch aquí a l'estimadora, dins del cor. No sé què decidir: si ferme un tip de plorar ò de matar senyores. ¡Malvades! falses!... Nó, nó, me'n retracto. ¡Bufones, més que maques!... Més m'estimo passar la pena tot sol y consumirme de passió d'ànimo. (Gemegant.)
 ¿Què fas Quirlos (corregintse precipitadament) Carlos? ¡Quí t'ha vist y't veu! Rebaxarte a plorar per una dòna! Tu,'l socio del Gavilan y del Club, l'home corrido! ¿Per què no la matas?... Sí;'ls que me aconsellarían axò, que s'hi acostin; veuràn quin