Pàgina:Obres completes de Emili Vilanova. Volum V (1906).djvu/81

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vano de dits los hi estampa a les galtes.
 Però, si vaig a sarau y la trobo ballant, ¿a quí mato, a ella ò a ell? Oh, me fan riure vostès! a ningú... Corrientes, los perdono. Però es evident que la trobaría de brasset ò ballant, y jo, al vèurela somriure a un altre home, n'hauría de desgraciar algun dels dos. Es veritat que no hi ha anat sola, que l'acompanyan les senyores del tercer pis. Donchs, per haverlos de perdonar, tant se val que no'm molesti y que'ls hi envíi l'amnistía d'aquí estant y que me'n vagi al llit. (Sospirant y sentantse en lo llit.) Visquèm resignats; es lo pago que'm pertoca; per massa corrido. Aqueix vespre sí que podrà dir qu'ha nascut. Per que les intencions eran dolentes, axò ningú m'ho quita. L'haguera morta ab la matexa serenitat y sanch freda qu'ara que la dexo viure.
 Però, demà, ò aquesta matinada hi haurà trencadissa, la vull aturdir: a veure si la subjugo; trencaré totes les pesses del seu lavabo, y que'm amenassi després; cric crach, me tanco al quarto. (Se treu la bata.) Me'n tornaré al llit per prepararme, y demà'm troba-