Per desditxa, en aquexos moments d'embriagadora passió se li acut a algun entusiasta de Masini fer sortir a un patge ab un valiós present.
¡Adeu, ilusió, amor y fascinacions del art!
En tals moments, fer sortir una criatura disfressada... ¡quína incongruencia! quanta temeritat! A mi, en semblant ocasió, m'haguera fet lo mateix efecte que si'l sabater m'hagués enviat l'aprenent ab les botines noves... Botines! quan me pensava tenir ales!
Y després, ¡pobre Raul, y pobre artista! Tórnat a agenollar, apassiónat, cànta y plòra y..! Cà, cà, cà, cà!... Ja no hi era a temps, l'amor havía volat... Desengànyat, Masini: d'amor, cap com lo primer; axís ho diuen les senyores, a pesar que tu no ho creus, y... jo tampoch, per semblarme a tu d'alguna cosa.
