Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/13

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 En tocar-li el botet de la política fou quan cantà. Estava, en aquells moments, formant-se, a Espanya, la torbonada que esclatà l'any següent. Les lluites entre lliberals i retrògrads havien pres una virulència espantosa. Aquests últims, recolzats en el militarisme que acabdillava el general Narváez i en el clericalisme introduït al Palau d'Orient pel pare Claret i sor Patrocini, havien, materialment, pres una actitud dictatorial, perseguint, empresonant i desterrant a tort i a dret tot allò que representava força o direcció dins dels tres partits lliberals d'Espanya. La persecució exacerbava els odis, encenia l'esperit de rebel·lió en les masses partidàries dels perseguits. La nuvolada, lluny de desfer-se, creixia i anava carregant-se d'electricitat. Fins en Prim, l'ídol del jovent català, l'heroi llegendari de la guerra d'Africa, el diplomàtic que tan alt sabé posar el nom d'Espanya a Mèxic manant l'expedició que, contra el seu propi consell, el nostre Govern volgué enviar-hi, havia hagut d'emigrar a terres estranyes.
 En Serrallonga, fins llavors indiferent en política, es va sentir arborat d'escàndol, i es va fer partidari decidit de la revolució.
 —Llegir diaris, llegir diaris i enrabiar-me: ¡vet aquí el que faig ara!
 —Home, no t'ho agafis tan fort—aconsellà, amb la flema manyagosa que li era pròpia, l'Armengol, tot fent-me, dissimuladament, un ullet que volia dir:
—Ja hi som: ja ha sentit el botet. Escolta.
 —Carat! ¿que et creus que no tinc sang a les