Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


venes? ¿Que no t'has enterat dels tiros d'ahir a la Rambla?... ¿Per això, s'havien instituït, els Mossos de l'Esquadra? per afusellar la gent de bé? Murris! A fe de Déu, no sou homes els que us ho mireu així! ¿És a dir, que ens hem de deixar tractar com uns pàries, com uns ilotes? ¿Que no ho veus, que això no es pot suportar? Vaia un jovent!
 —Bé, però què hi vols fer? ¡Com si hi poguéssim adobar alguna cosa, nosaltres!—
 En Serrallonga callà, va clavar els ulls una estona en els de l'Armengol, i, a la fi, groc d'ira concentrada i amb una rialleta desdenyosa en els llavis, afirmà, tot baixet i tremolós:
 —Ja ho veuràs, si hi farem, els que ens unim!—
 A l'Armengol i a mi, que, bon xic indiferents, tota conspiració ens semblava eixorca, de poc que no ens escapa el riure.
 —Oh! no rigueu, no, que, a tota aqueixa farda de palàcio, la n'hem de treure a cops d'escombra, i, sinó... a canonades!
 —De tot en té la culpa el clero —vaig fer jo parodiant una frase llavors molt corrent entre els revolucionaris de baixa mà.
 —Encara que se'n burli! —saltà en Serrallonga mirant-me de fit a fit amb un posat tan amenaçador que quasi em feia basarda.—El clero sembla que es busca una segona edició del 35. No se'n deu recordar, dels frares. Ell que vagi tivant, tivant... que, un cop armada la grossa, ja ho veurem. En Prim conspira. Ja ho veureu, quan la tingui armada! ¡S'ha