Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/176

amb sa agradable simetria i sa netedat; la Rambla, amb son alegre brogit; i el passeig de Gràcia, ple també de moviment i vida; tenien embadalit en Daniel.
Però, sumades totes les impressions del dia, no arribaven a poder ésser comparades amb les que li proporcionà el convit de la vesprada.
En Daniel no cabia a la pell en contemplar son fill rodejat dels representants de la premsa, que, passejant els ulls de les parets a la taula tot esperant el sopar, omplien d'elogis l'amfitrió per la riquesa i el gust desplegats en l'establiment, i li auguraven un gran esdevenidor. Els miralls, els llums i els tocadors, i, sobretot, els olis, pomades, essències i cosmètics de procedència anglesa (una novetat que el nou perruquer presentava per millor acreditar-se), eren minuciosament examinats i lloats molt calorosament.
El Rumbós no ho podia deixar d'ésser en aquell moment: amb un gest expressiu, feia que un dels aprenents anés empaquetant les ampolletes i pots que eren més elogiats, mal que l'armari perdés tota aquella simetria i abundància que a primera hora oferia.
El Forner de les Monges quasi plorava de goig. «Son fill era un savi. Bé deia el doctor Andreu que «en el poble curt l'home savi es torna ruc». ¿Quan, en Miquelet, hauria tractat tanta gent de lletres ni après a viure entre ells amb tanta confiança i intimitat?» La perspicàcia del vell, baldament poc conreada, començava a veure en allò cert corrent secret d'utilitat