Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/178

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


deixar d'ésser útil a l'obra del progrés; i afegí que per això la premsa, «com havia dit molt bé l'amo de l'establiment», no es desdenya d'associar-se a la més petita de les empreses, protestant, però, que pogués qualificar-se de petita la d'una perruqueria, on l'art de la decoració, que purifica el gust, i l'art de tallar els cabells, que rodoneja i perfecciona el bust de l'home civilitzat fins a impedir, ja al primer cop d'ull, que es confongui amb el salvatge, corren units.
 El cervell del Forner de les Monges estava a punt d'esclatar.
 Un altre, amb dades estadístiques que duia apuntades a la memòria, provà que en el món civilitzat no hi ha encara sinó un perruquer per cada cinquanta mil homes, i que, si bé a Barcelona no existia tal desproporció, podia, de totes maneres, assegurar-se que el servei no s'havia explotat prou i que, per tant, la nova perruqueria tindria aviat bona parròquia.
 Aquesta última paraula inspirà un altre brindis, en el qual es sostenia que l'art de tallar i pentinar cabells no era indiferent al mateix catolicisme, com ho provava la diferència de pentinats que usaven els frares, i els edictes d'excomunió que en temps antics havia hagut d'expedir l'Església contra certes modes exagerades que, a Anglaterra i altres nacions, daven a l'home i a la dona l'aspecte d'éssers monstruosos. De tot això deduïa l'orador que la inauguració d'una perruqueria no era, en realitat, cosa desposseïda d'importància ni d'interès per a tots aquells que, estudiant l'essència de la civilització, no creuen que sigui ele-