Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/182

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


II



 Les impressions abans descrites, i la sort que en Miquelet estava fent, engendraren en en Daniel el desig de llogar el forn i traslladar-se a Barcelona a passar els darrers anys de sa vida. Prou havia treballat, ja, perquè ningú pogués criticar que cap a ses velleses es lliurés al descans. Els cabals li ho permetien, i, de més a més, son fill li oferia, de bon grat, plat a taula i un bon llit.
 Amb tals propòsits, se'n tomà en Daniel al poble on tants anys havia viscut feliç. Si no hi hagués arribat amb la ferma resolució de deixar-lo, potser l'hauria acabat de resoldre el trist desencant que sofrí en petjar novament aquells carrers.
 Era a la tardor, i el nostre home hi arribava ja de vespre.
 Els que sols han vist els pobles a l'estiu, no poden judicar de la tristor que desperten a entrada d'hivern, i de com aquesta tristor creix quan el sol s'és amagat darrera les muntanyes.
 La primera oreneta que s'allunya és, per als pobles, la precursora de la soledat i la quietud. Darrera d'ella