segueixen les altres, deixant buits els nius, abans calentons i animats, que el vent i la pluja esgrunaran. Els masos queden barrats; els pocs cotxes i tartanes de luxe passen a ensopir-se en els magatzems, on ben aviat els cobrirà una capa de pols i de teranyines; les diligències no poden donar l'abast a endur-se'n els forasters que durant tres mesos han animat el poble i sos entorns. S'han acabat les fontades, les balles, les festes majors, el brogit i l'alegria: tota la vida es reconcentra dins les cases, i ben aviat carrers i camins seran del domini exclusiu del vent.
Quan el Forner de les Monges entrà en son carrer, el crepuscle havia terminat. Ja no hi trobà els rotllets de gent que pocs jorns abans hi prenia la fresca, ni veié oberta la botiga del fuster amb les peces de treball endreçades, el sòl regat i el menjador tribuna que en el fons s'albirava a la tèrbola claror d'un llum de petroli a mitja fosca.
Tot era tancat, no passava ànima vivent, i sobre les desiguals teulades s'estenia, com tenderol esqueixalat, una llenca de cel blau turquí sembrat d'estrelles. En mig d'aquella soledat sentí xisclar la garlopa, grunyir la serra i copejar el martell del fuster.
Els sorolls arribaven esmorteïts al cor d'en Daniel: per una vaga associació d'idees, cregué que el fuster feia una caixa de mort.
Deu passos més amunt dringava, com campaneta llunyana, un martell sobre l'enclusa, i, per la portella d'una escaleta, en Daniel veié son veí, el manyà, entre la resplendor rogenca d'una estrella d'espumes que,
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/183
Aquesta pàgina ha estat validada.
