Aquesta pàgina ha estat validada.
llum artificial s'enyora així que els ulls n'han fruït algun dia. Penseu, doncs, el que devia passar al nostre forner, que s'havia vist en un establiment on, des del negre barret de copa del parroquià fins al mateix mosaic del sòl, tot lluïa, tot reflectia la clara llum de cent becs de gas.
Cregué ja impossible de viure alegre en aquell poble tan fosc, tan brut, tan solitari, i recordà el sopar de la premsa, el proverbi del doctor Andreu, els avenços d'en Miquelet, els oferiments que aquest li feia, la promesa d'acceptar-los, els motius que per a descansar tenia… i, tancant la finestra, es ficà al llit, més resolt que mai a abandonar el seu poble.
