Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tan incautament havia arrendat, i perdent de dia en dia les forces i els colors, els ulls fixos a terra, enterbolits pel plor, sense delit d'enraonar ni de veure ningú, sense cap goig, sense altra esperança que la d'acabar el sofriment en la mortalla?
 Ni aquell estiu (¡temps per ell tan desitjat algun jom!) no pogué ja veure: pel maig, l'herbam, barrejat amb les roselles i les campanetes blaves, embolcallava ja la creu de ferro que s'aixecava de la tomba del malaurat Daniel i sa muller sota el mantell joliu d'un cel pur de primavera.