Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/203

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Però jo veia passar dies i dies com segles, i cada nou jorn sentía minvar l'esperança i créixer l'enyorament.
 Ja no us parlo de fins a quin punt influïen en aquell malestar les mesquineses de mos conveïns; que no pretenc pintar-vos la societat d'una població curta a la vista d'un jove que ha petjat altres centres on el raquitisme no té tanta ufana ni l'exclusivisme pot gallejar tant, mal que encara hi gallegi un xic massa: desitjo sols mostrar-vos l'estat del meu esperit i les causes que més immediatament em feien enutjosa aquella vida. Qui hagi passat per igual situació podrà, sense esforç, recordar-la amb tots aquells brodats i dibuixos que jo li escatimo perquè prou que els hi darà la memòria per poc fidel que li sigui.