Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/205

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tat d'aquell nom, que duia, com un lord, la representació ja hereditària de son districte.
 Don Pau, de qui vaig a parlar-vos, que era l'hereu Armengol corresponent a mon pare, figurava com sos avantpassats, i, pel temps a què em refereixo, anterior a la revolució de setembre, portava encara l'estendard de la vila en tots els congressos, figurant en el partit moderat. Tenia fama d'home seriós, honrat i d'erudició notable, sobretot en matèria d'impostos i agricultura, úniques coses que el feien parlar davant la representació del país. En les altres, era dels que deien o no, segons a son partit convenia.
 De figura arrogant, temperament fort, home nervut i bru, agradava a les dames per aquell sentiment del contrast que tant les atreu a tot allò que revela força i virior. Era, a més a més, alegre i intencionat en les converses, feia gala d'aquell escepticisme que quasi sempre escau bé entre la gent que essent vulgar no es té per tal, i, amb sa activitat i perseverança a servir els amics, havia conquistat moltes simpaties. Acostumat a tractar molt i a conèixer homes de tota mena, sabia millor que ningú quants punts calçaven sos conveïns i què li calia per a fruir entre ells la fama de sos avantpassats. No parava mai: tan aviat era a Madrid, com a la vila, com a Barcelona, sobretot a Barcelona. La política, les exigències de l'amistat i la vigilància de ses pròpies empreses, entre les quals constantment n'hi havia de noves o en peu de marxa, eren, al dir de la gent, causa d'aquell anar i venir continus.