Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/206

 Tenia dos fills, menudets encara, i una muller encisadora. De família distingidíssima, criada i educada a la Cort, donya Isabel de Galceran, si no trigà a descobrir que son espòs no l'estimava com ella es mereixia, comprengué també ben aviat els deures que sa dissort li imposava, i es revestí de forces per a amagar sa desgràcia, fins a tal punt que hom la creia indiferent. Totes mes veïnes ho deien: —Don Pau no en podia triar una altra de millor. Prou ho va entendre, buscant-la a ciutat; que el que és a la vila no n'hauria pas trobat cap que sabés pendre tan a la galana les estades del marit a fora.—
 Per ma part dec dir que jo, lluny de judicar-la indiferent, la creia, al contrari, molt enamorada de don Pau. Quan estaven junts es veia ben clar; i, si després ningú no la sentia queixar-se de tan repetides absències, hi havia motiu per a atribuir-ho a fredor? ¿Per ventura havia de bescantar la conducta del seu marit ni exposar a la plaça pública els més íntims secrets del seu cor? Jo veia més virtut en aquest silenci i estudiat fingiment que en els escarafalls i publicitats que hauria fet en semblant cas qualsevulla de mes veïnes, sense atendre a si posava o no en ridícul o en mal lloc el seu marit. Però, si ho arribo a dir, ben segur que em treuen els ulls.
 Veia, a més a més, en aquelles apreciacions, bona cosa de rivalitat i no poc d'enveja. Al cap i a la fi, totes mes veïnes havien de conèixer que donya Isabel els portava avantatge en elegància i boniquesa. No dic també en altres coses perquè aquestes dues, per