Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


al cas, basten. Que fos més instruïda, més intel·ligent, més dolça o més caritativa, no havien d'envejar-ho tant, perquè… això sempre és més discutible i mai no tant patent. Més bella i elegant, ¿qui podia dubtar-ho? Si com a figura era una estàtua grega! de cos ben format, coll robust i flexible, cap petitet i arrodonit amb gràcia… I, com a elegant, no sé què dir-vos. Cada cop que la veia per aquells carrers em sorprenia com la troballa d'una joia artística dins d'una barraca de pastor. En què consistia no ho sé, perquè no m'entretenia a examinar-la en detall. Em recordo que el seu conjunt respirava una distinció, una majestat, un cert caient i desembaràs lleuger que jo no veia en les altres dones. Sé que vestia quasi sempre de negre, i que, comunament, portava en el capell un vel blanc, llarg, esplèndid, amb què solia arrebossar-se tot el cap, deixant entreveure el rostre com nedant per un núvol d'aquells que semblen fets perquè puguem esguardar millor el sol. En fi, no vull parlar-vos de sos ulls negres i expressius, del seu nas grec, d'aquella boca fresca com rosa de maig, d'aquelles mans plenes de clotets i suaument estiradetes, ni d'aquella manera d'abaixar el cap i de moure els braços, perquè no creguéssiu que la veia amb ulls d'enamorat, com deia alguna amiga meva. El que puc assegurar és que, tant com desagradava a ses conveïnes, donya Isabel agradava als homes de tota mena; i, respecte a mi, dec afegir-vos que, sia perquè amb sa conversa sempre entretinguda em distreia, sia perquè amb les distincions i elogis que em prodigava em