Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


viu tan encadenada l'expansió, enlloc hi ha menys ingenuïtat ni tanta hipocresia, ha virtut alegre és allí un contrasentit tan gran com el poder sostenir una discussió, en el camp de les idees, sense caure en personalitats ni entrar en el sagrat de les intencions. Allò d'haver anat a estudi junts, i créixer i envellir junts sempre, fa que uns i altres, recíprocament, es vegin no com homes, sinó com biografies ambulants que se saben de cor, i les idees i sentiments han d'aparèixer estretament lligats amb els actes o interessos que, segons la biografia, deurien tenir. Guardi's, doncs, qui passi per seriós, de gastar una broma, si no vol que la hi prenguin per burla; guardi's de ballar la qui té fama de devota.
 Heus aquí per què donya Isabel, educada en altres principis que li permetien manifestar el fons alegre del seu caràcter sens perjudici de sos íntims sentiments, que no creia necessari mostrar al públic, era mal judicada, mal compresa; heus aquí per què jo mateix, acostumat poc més o menys com ella, em sentia com oprimit i esmaperdut en haver de guardar la serietat impròpia que se m'exigia pel mer fet d'haver acabat els estudis; heus aquí per què, entre donya Isabel i jo s'establí, sense dir-nos-ho, un secret corrent de mútua intel·ligència, que originà ben aviat una forta simpatia.
 A voltes em lliurava a imaginacions més o menys fundades, a somnis més o menys il·lusoris; i quan deixava córrer per entre les secretes elucubracions de l'esperit el doll suau del sentiment, enlairava aquella