Ben segur que tots vosaltres haureu recomanat als vostres amics la lectura de les obres que més vos han guanyat el cor; i és que el goig que la bona lectura proporciona és un dels pocs que l'home desitja compartir amb sos semblants. Heus aquí, doncs, el que fa, el que desitja el traductor.
L'inconsolée, original de La desconsolada, arribà a les meves mans sense que jo n'hagués llegit la més petita nota bibliogràfica ni el més modest anunci: vaig fullejar-la a la llibreria, i tinguí d'endur-me-la a casa per llegir-la de correguda. Aviat la conegueren tota la meva família i els amics més íntims. Però això no deixava prou satisfet el meu entusiasme. ¡Hi ha encara tanta gent que no coneix el francès! és tan dolç, tan agradable, vestir amb la llengua que més estimem l'obra que ens ha entusiasmat! A mi em sembla que una i altra literatura hi guanyen sempre: l'una per la consideració que ha de dar-li el mostrar son bon gust acabalant els fruits més escollits del sentiment i de la intel·ligència forastera; l'altra veient
Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/235
Aquesta pàgina ha estat validada.
