aquest llibre, i sabreu aviat si teniu cor. No temeu les llàgrimes, que, quan neixen d'un sentiment noble i tendre com el que La desconsolada desperta, lluny de malmetre el cor el purifiquen i el milloren.
L'interès amb què ha estat acollida aquesta traducció pels lectors de La Ilustració Catalana m'ha provat ben bé que jo no anava desencaminat en pensar que es captaria ben aviat el favor del públic, i m'ha animat tot ensems a publicar aquesta segona edició, que té a més a més l'avantatge de contenir el delicat pròleg de Benjamin Barbe i d'ésser més manual i esmeradament corregida.
Si entre vosaltres trobo la mateixa indulgència que em dispensaren els lectors de la primera edició, si com ells m'agraïu la bona voluntat, em fareu suficient justícia: no aspiro pas a major premi.
1.r de gener de 1882.
