Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/244

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


i, havent-los-ho preguntat, ells respongueren que era mort.
 Tot seguit s'aixecà de terra, se n'anà al bany, s'untà i perfumà, i, mudat de roba, entrà a la casa del Senyor i l'adorà amb submissió completa.
 Se'n tornà de seguida a casa, demanà aliment, i menjà. I digué als que se'n meravellaven:
 — He dejunat i plorat pel noi mentre ha viscut; perquè jo deia: «¿Qui sap si el Senyor me'l guarirà i li servarà la vida?» Però, ara que és mort, ¿per què dejunar? Per ventura puc ressuscitar-lo? Jo aniré a trobar-lo; que, el que és ell, no tornarà pas més.

II

Jo he fet com el rei David. Vaig plorar perquè me'l guarís i li servés la vida; però el setè jorn mon fill morí.
 Llavors entrí a la casa del Senyor, i vaig adorar-lo amb completa submissió!
 Ja no ploro més el fill, perquè ja no puc ressuscitar-lo. Qui anirà a trobar-lo sóc jo; que, el que és ell, no tornarà pas més per a son pare.

III

 Com David, pels meus pecats, he merescut que el Senyor em matés el fill i se me l'emportés.
 Però... sa mare?
 ¿Què havia fet contra el Senyor perquè el Senyor