Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/245

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


la castigués amb un dolor de tan greu inconsolable? Jo me l'havia enduta a casa joveneta, pura, innocent, sense que somiés, com d'altres, amb manyagueries i besos de son jove espòs! somiant sí, nit i dia, amb les manyagueries i besos d'infants com Jesusets.
 I el Senyor va satisfer sa esperança i sos desigs de joveneta donant-li cinc fillets i fent que tots cinc pogués criar-los vint mesos amb sa pròpia llet, gaudint ensems de tendreses i goigs incomparables.
 Dia i nit els vetllava en el bressol, com en son niu vetlla l'ocella els seus petits. Però ¡què dic, en el bressol! De son llit féu ella el bressol de sos fillets per procurar-los a la nit la calor maternal i l'abundor de sa llet. Tant com d'altres estimen els plaers del món, estimava ella els deures de mare i d'esposa.
 I, no obstant, Déu li ha mort el fill, son petit fillet, el més xamós, el més dolç, el que ella estimava més, el que tenia sempre penjat al pit.
 Quan el nen patia, ella s'agenollà, dejunà, pregà, va fer extraordinàries prometences d'amor i devoció perquè Déu li conservés el fillet i no l'arrenqués de sa tendresa.
 Però, el setè jorn, el nen morí.
 Ella encara dejuna, encara plora: no perquè el Senyor li torni el nen, son fillet, sinó perquè es digni endur-se-la vers ell, ja que ell no tornarà més per a ella!