Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



CAPÍTOL II
«Non è questo'l mio nido,
Ove nudrito fui si dolcemente?»


I


 Un dia ens dèiem:
 —-A ciutat no s'hi viu: s'hi devora la vida. No es pensa sinó a treballar, i es deixa sempre per a l'endemà el repòs i el viure. Bé sembla que els jorns passen; però, en girar la vista enrera, hom es persuadeix que volen.
 I, en llur vol furient, arrosseguen els mesos i els anys.
 Sols en el camp es viu.
 Allí, almenys, ens sentim lliures de la frisança amb què l'home es mou entorn del buc del treball i d'aqueixes inquietuds diàries que treuen l'ànima de son centre i li roben la pau i el repòs. En lloc d'això es té sempre davant l'espectade tranquil, quiet, de la naturalesa. Ens queda temps per a sentir-nos viure i per a