Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gaudir de nosaltres mateixos, així com d'aquells a qui estimem.
 El sol, la verdor dels camps, les aigües, les flors, els animals, ens plauen tant i agraden tant als nostres fills!...
 Anem-nos-en al camp!

II


 I ma muller afegia:
 — Bé ho desitjo jo, també; però que sigui lluny, ben lluny de París. Anem-nos-en a la terra on vares néixer. Me n'has contades tantes meravelles, que no seré feliç fins que hi hauré estat i l'hauré visitada i recorreguda. Hi passarem el bon temps, i a l'hivern, si ens convé, tornarem a París.

III


 —¡No s'hi trobaran pas poc bé, els nostres fillets, podent córrer a son grat i respirant a ple pulmó l'aire pur de la muntanya! I, per a nosaltres, ¡quina felicitat, veure'ls amb el rostre roig de jugar, de salut i d'alegria!
 No vull veure'ls ja més amb aquest color esgrogueït dels de ciutat.
 Si vols, marxarem tan bon punt vingui amb l'abril el bon temps. ¡No m'agradaria poc, a mi, que mai no m'he moguda de ciutat, contemplar el bell espectacle de la naturalesa que es deixondeix! Vol-