El nen era tan bell! La mare l'estimava tant! Tothom venia per veure la mare i el fill: fins els pagesos deixaven la feina per veure'ls passar de més prop.
Un jorn que sortí a caçar, vaig acostar-me a unes noies que encara segaven; i, havent-me assegut prop d'elles amb el gos al costat, començaren a parlar alegrement en la llengua sonora i escaient de la contrada.
—Vostè té uns nens molt xamosos — em digué una d'elles —; però cap com el petit. Que bufonet! és un àngel! I, la seva mare, que joiosa n'està! Jo em creia que les senyores de ciutat no s'estimaven els fills com nosaltres, i veig que anava ben errada. El diumenge passat vaig anar a missa a Bazus tan sols per veure la família de vostè, com hi va tothom. En eixir de missa amb altres noies, ens vàrem aturar al peu del jardí i veiérem la cosa més bonica. Pel capdavall del caminal comparegué la criada amb el nen, i, tot just es veieren aquest i la seva mare, estengueren ambdós els braços, l'un vers l'altre, amb crits de joia. Ella el prengué, s'assegué allí fora, i, sota el para-sol que la minyona li aguantava, va dar el pit al noi. Semblava que vèiem la Verge en persona alletant el Jesuset. I per això ens féu un efecte que no li sé pas explicar: les llàgrimes em vingueren als ulls.
