Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/258

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


salvaríem: el nostre metge, que ens salvà Gontran una vegada, ens salvaria també aquest. Ah! dissortat viatge! Tornem-nos-en tot seguit: potser hi arribarem a temps! Anem-nos-en: ¡t'ho demano per Déu! —
 Jo respongui:
 — No veig el noi tan mal; i, suposant que corri perill, si la ciència pot salvar-lo, tinc confiança en el doctor que el visita: em sembla que ens ha donat proves de saber-ne cuidant els altres fills. ¿No els ha guarit? també guarirà aquest.
 — Oh! no el guarirà, no! Jo vull tornar-me'n a París: fes-me aquesta mercè! Si ens quedem aquí, el nostre fillet se'ns morirà... i mai més no t'ho perdonaré.

VII


 El metge tornà.
 El nen estava pitjor, però no de perill. El metge quasi es reia dels folls temors de la mare.
 Jo li digui:
 — Mal o no, per a sa mare el noi està malíssim. En l'estat d'esperit en què l'han posada sos temors, és inútil voler fer-la entrar en raó, i no hi ha altre remei que cedir a sos desigs. Estic resolt a seguir-los mentre no puguin perjudicar el malalt. Ella voldria tornar-se'n a París. Hi ha perill, a fer viatjar el nen?
 — Cap: molt al contrari: això mateix pot ben bé girar-li el mal i curar-lo.
 — Doncs bé: essent així, demà marxarem.