Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/266

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




CAPÍTOL V


 

«O quam tristis et aflicta

Fuit illa benedicta

Mater!...»
I


 Què succeí llavors a l'interior de la diligència?
 Ni ho sé.
 No em recordo sinó d'un crit agut, immens, confós, que feren a una la mare, els nois, la criada, i de la trista confusió que s'esdevingué de llàgrimes i abraçades.
 D'un bot vaig pujar a mon seti. El majoral tancà tristament la portella, i la diligència marxà al galop.

II


 Un moment abans érem vuit: ara, ja només set i un cadàver.
 Els plors dels nois i de la criada sufocaven el soroll de la diligència.