Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/293

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Llavors la mare féu un xiscle espantós i caigué en basca.
 Se l'emportaren a la cel·la de la superiora, i allí procuraren retornar-la, prodigant-li tota llei d'auxilis. Quan jo vaig arribar-hi ja l'havien feta tornar en si i estava calmada; però, en veure'm, exclamà tot seguit:
 — M'han pres el fill del meu cor!

IV


 Com que el nostre estimat fillet havia mort d'una manera tan inesperada, no havia rebut encara les honres que l'Església dispensa a les nostres mortals despulles, i allí, en aquell refugi de vellets, trobà dues santes germanes que el portaren a la capella mortuòria, el voltaren de ciris beneïts i pregaren per ell, totes sorpreses de veure que la mort els enviés en aquella casa un hoste tan jovenet.

V


 Mossèn Rigauld ens afavorí amb tots aquells auxilis que sap prodigar qui reuneix una exquisida bondat i una caritat ardent. Considerà com a favor especial de la Providència que abans que a un altre enviés a ell hostes tan malaurats.
 Després de fer prendre un poc d'aliment a ma muller i als meus nens, que, llevat del més petit, feia més de vint-i-quatre hores que no havien tastat res, vaig anar-me'n amb el bon sacerdot a l'alcaldia, a