Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/306

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


enviar-me a la prefectura, i d'allí qui sap a quina presó; em portarien davant del jutge, se'm formaria sumari, i sols després d'una detenció absurda i llarga recobraria la llibertat. ¡Tornant a casa, trobaria ma esposa boja, i morta ma filla segona!
 De vegades la mateixa imaginació em feia entreveure raons suficients perquè se'm judiqués i condemnés, i m'estranyava de veure com la justícia podia enganyar-se fins al punt de condemnar per falses aparences no sols un innocent, sinó un pare i una mare, desolats per la pèrdua d'un fill, com a culpables de sa mort.
 I tot això m'ho embullava com un somni, i em causava la terrible angoixa d'un subdeliri.

III


  La mare s'adonà de mon sofriment. Amb tot i esforçar-me jo a amagar-li'n la causa, l'endevinà, i son desconhort m'espantà fins al punt de fer-me recobrar la raó, que ja perdia. No em fou difícil esvair sos temors.
 — Dat el cas, impossible, que trobéssim un comissari prou cec per a atribuir-nos un crim, la veritat s'aclarirà. ¿Per ventura no tenim amics i coneguts que eren testimonis del nostre amor paternal? no tenim un origen honorable, i els nostres oncles, magistrats del Migdia, d'on venim, i amb ells tota la contrada, que en aquest moment sap ja i plora la nostra dissort? Doncs ja veus — afegia jo — com,