en el cas d'ésser arrestat per donar explicacions, res no has de témer. Vos en iríeu a casa tu i els nois, i jo no trigaria a venir-hi. Però fins espero que ens en hi podrem anar tots junts, amb el petit i tot.—
Aquestes raons judicioses calmaren les temors de la meva dona i fins les meves.
En el nostre trànsit de dolors, les dificultats prenien per a mi totes les formes, i per això mes darreres paraules promogueren un ver esglai entre els meus fills!
Ells sabien que ens emportàvem el pobre petit a París, però ignoraven si per enterrar-lo l'hauríem de dur primer a casa.
Quan em sentiren dir formalment que ens l'hi enduríem se'm quedaren aterrits.
La Maria, la més gran, exclamà de seguida:
— Vols endur-te'n l'Huguet a casa, papà? ¡Per Déu, no ho facis! jo t'ho demano! I, si per cas, envia'ns a dormir a fora.
— Per què, filla meva?
— Perquè ens fa a tots una por terrible! —
Aquest sentiment absurd de por als morts, tan general com sense fonament, em féu molta pena en mos fills. Així ho vaig fer entendre a ma filla, que era prou gran per a comprendre-ho, i afegí:
— Teniu por? Por de què? del vostre germanet? ¿Que li'n teníeu, quan vivia, quan mamava de la
