Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/310

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.




CAPÍTOL XII


« — Què conté, aquesta caixa?»


I


 El tren parà ben aviat.
 Havia arribat per a nosaltres el moment de la prova suprema d'aquella estranya odissea. La mare i jo sentíem una angoixa terrible, que procuràvem dissimular-nos mútuament.
 Baixàrem a poc a poquet del vagó, i, rodejats dels nostres quatre fills, férem cap a la sala de bagatges.
 Col·loquí la família en un punt fix, recomanant-los que miressin si compareixia l'amic, a qui no vèiem en lloc, i jo sol em vaig atansar al taulell per rebre el fato.
 La meva ànima, com mos ulls, cercaven pertot arreu, a través del desgavell de baguls, maletes i capses, la caixeta on era tancat tot el nostre cor.
 Aviat la descobrí, tot enternit, dins d'un carretó, entre els nostres baguls. En veure-la, poguí amb prou