Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/311

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


feines contenir-me les llàgrimes, i ja no en vaig apartar més els ulls.
 Ah! què no hauria donat perquè manegessin amb el respecte degut aquella caixeta, consagrada pel nostre dol i les nostres llàgrimes, consagrada, sobretot, per son religiós i beneït contingut!
 Temia veure-la malmenada per algun factor brusc. Un jove la prengué i col·locà suaument, com si hagués comprès el que feia; i, com que jo seguia sos moviments, des del fons del cor el vaig regraciar i beneir.

II


  Ah! heus aquí el duaner!
 Si jo sabés com fer-ho per no tornar-me groc!
 Mos ulls no el perden de vista, espiant tots sos moviments.
  Mira, examina: té especial instint per a endevinar on van les coses prohibides. Sos ulls es passegen per damunt de tots els nostres baguls i caixes: tot d'un cop es paren, es fixen sobre un sol objecte... sobre la caixeta!
 Avança, i, aixecant-la com per sospesar-la, diu:
 — Què porta, aquí dins? —
 Jo li responc, amb tanta calma i naturalitat com m'és possible fingir:
 — Res de pagament. —
 Però, tot fent-me la pregunta i escoltant ma resposta, ha estat mirant-me amb molta atenció, ha