Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/314

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


llegües d'aquí, mentre veníem cap a París. Torbats pel trastorn, ens oblidàrem o, si vostè ho vol, deixàrem de donar part de la defunció; no somiàvem amb emportar-nos el cos del nostre fill, i ho hem fet sense permís de ningú. Volíem endur-nos-el a la falda, com un nen adormit; però a mig camí, tement els inconvenients de la descomposició, l'he fet col·locar en una caixeta que he facturat amb el nostre equipatge. La tal caixa és en poder del duaner, que la vol registrar; i nosaltres, el pare, la mare, els germans i germanes d'aquell infantó, acudim a vostè, desolats com veu. Acudim a vostè per demanar-li que impedeixi registrar la caixa i ens permeti emportar-nos-la a casa. Faci'ns acompanyar, si vol, per un dels seus agents, fins a casa, per a posar-me a la disposició del comissari de policia del nostre districte. Reconec que és molt gran la gràcia que demano, i per això em dirigeixo més a l'home que a l'autoritat. Crec que vostè no dubtarà de la veritat de la meva declaració, i, pel mateix, que no voldrà pas agreujar la situació d'una família infeliç i desesperada fent ús rigorós del deure. —
 El comissari rebé la meva declaració com una persona ja feta a descobrir els casos més estranys, i abans de respondre'm va sotmetre'm a una espècie d'interrogatori.
 — On viu, vostè?
 — A Passy.
 — D'on ve, ara?
 — Del departament dels Alts Pireneus, on havia