Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/317

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


IV


 Jamai ningú no ha sentit joia major, jamai cap cor no ha experimentat una emoció tan profunda d'agraïment, com eren els nostres.
 Seguíem aquell excel·lent home tan de pressa, que quasi no tocàvem de peus a terra.
 Tot caminant em preguntà:
 — ¿L'han portat sense declaració, senzillament com a equipatge?
 — Sí senyor.
 — Essent així, haurà de satisfer un excés de drets, que, segons em sembla, muntarà a la ratlla de dos cents francs. —
 I de seguida s'atansà al cap d'estació i li contà el que ens passava.
 Aquest vingué a trobar-me, i, donant-se importància i amb gran èmfasi, m'adreçà una reprensió pel meu mancament, digué que, ateses les circumstàncies, em feia gràcia d'un procés verbal, i terminà manifestant-me que havia de pagar dos cents francs, preu del transport d'un mort de Bordeus a París.
 — Tantes gràcies per la indulgència que ens dispensa — vaig respondre-li —. No duc els dos cents francs que he de pagar: amb tantes despeses imprevistes, he gastat pel camí més del que esperava. Però en el meu sac de nit tinc per dos mil francs en joies: pot guardar-lo fins que hagi satisfet a l'administració el que li dec.