Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/318

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 — Està bé, senyor. ... Tal! — digué a un empleat; — examini aquest sac de nit, i, si conté per a respondre sobradament de dos cents francs, consigni'l. —
 Trobaren que cobria amplament aquesta suma, i fou consignat.
 Mentre tenia lloc això, vaig anar amb el comissari a trobar els duaners, que ja es consumien de guardar el nostre equipatge.
 — On és, la caixa? — féu aquell.
 Jo vaig signar-li, amb la punta del dit, on era.
 — Deixin-la prendre sense registrar-la. Jo carrego amb la responsabilitat — digué el comissari al duaner.
 I al mateix temps féu un signe al meu amic, qui la prengué i se l'endugué a fora.