Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/319

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



CAPÍTOL XIII


«Ella tornà a casa amb les
mans i el cor buits.»

I


 Alguns moments després els meus fills i la criada marxaven cap a casa amb l'equipatge.
 La meva dona i jo havíem de seguir-los. Fora de l'estació ens esperava el nostre amic per menar-nos al cotxe que havia fet avançar per a nosaltres.
 Damunt de la coberta hi havia la caixeta blanca.
 — No tan lluny de nosaltres, amic meu: amb nosaltres dins del cotxe.
 — Com! ¿vos atreviríeu...
 — Ai, fill! poc saps tu com tenim fet ja el cor a aquestes emocions fortes! Dóna-me-la, dóna-me-la: el carruatge només és de dos seients, però a la nostra falda encara n'hi ha dos més. —
 Ens donà la caixa: jo la rebi amb una emoció dolça, pura, intensa. Em semblà que recobrava el benvolgut fillet que havíem perdut, i em posí sobre els genolls la dolça càrrega. I el carruatge, per recomanació meva, emprengué a poc a poc el camí de casa nostra. La caixeta reposava tota en ma falda;