Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


tornar a aquella dona la pau robada, o fugint d'ella o passant-se els taps. En lloc d'això, i sense disminuir els turments, cohabita amb ella i la deshonra amb sospites calumnioses.—
 Aquí, ja estàvem tots formals. Un moviment d'indignació ens va fer exclamar a l'Armengol i a mi:
 —Doncs digues que era un vil!
 —No: jo dic que era un malalt, un irresponsable, com tots els boigs —replicà sentenciosament aquell estudiant irreductible. —L'estrabisme (diem-ne així) de les seves percepcions fou la causa dels primers desastres. Els efectes d'aquests, exaltant-lo, posant-lo furiós, li deformaven encara més la realitat; i així s'explica que arribés fins al punt de creure que la dona el traïa. Les malalties d'aquesta mena formen un círcol viciós de causa i efecte.—
 Confesso que jo no vaig passar de pressentir el que tractava de demostrar-nos en Giberga. Allò del círcol viciós em suscità, no sè per què, una imatge que resultava grossera i ridiculíssima en aplicar-la a funcions intel·lectuals: vaig pensar en una sínia que tomés a llançar l'aigua al mateix pou. En Giberga m'havia ferit: doncs ja no el podia comprendre. Jo era fet així.
 — Un desastre no pot dur sinó desastres: ¿no és veritat? —continuà aquell.— Doncs és clar: les noies que ell s'havia tret de damunt no el van saber estimar ni respectar després. D'algú havien après la història d'aquella mare sacrificada pel mateix que les havia abandonades a elles. Don Ignasi els havia de sem-