Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/331

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


II


 Comparegué un home a prendre les mides del taüt, i volguí ajudar-lo.
 — Prenguem — vaig dir-li — les mides de la caixeta, perquè cal que càpiga dins del taüt que li destineu. —
 Semblà que em comprenia, prengué les mides i se'n tornà.
 — Almenys — pensava jo —, entremig dels trastorns que ens dóna aquesta mort, no tindrem el de veure entrar a casa nostra la forma clàssica del taüt, l'horrible piràmide quadrangular, on el cadàver encaixa tan bé. No veurem sinó una capsa, un romboide escaient, que no té res de trist.

III


 L'endemà, de bon matí, vingueren uns homes a endolar el reixat i la porta de casa amb draps blancs que al mig contenien un escut amb les lletres H i B, les inicials del nostre fill (de son nom de fonts i de son nom de casa); i en elles vaig veure com dos emblemes dels mots Hores Bones [1], les quals perdíem amb ell per sempre més.

  1. Heureux et Bonheur, diu l'original; però l'equivalent català no comença amb les mateixes inicials, i per això ens hem permès apartar-nos del sentit literal d'aquelles paraules.