Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/330

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.



CAPITOL XVI


«L'home endolat el rebé a la porta
i el posà dalt del túmul.»


I


 La fulla que el procurador imperial havia firmat era el permís per a enterrar el nostre fillet.
 Mercès a aquell paper, l'església i el cementiri estaven a punt d'obrir-se, a la fi, per a ell.
 Qui li prestaria aquest darrer servei? qui l'acompanyaria a l'església, i d'allí a la mansió eterna?
 Tant havia ja fet per ell, que això no em podia ésser més penós, majorment quan jo desitjava fer-ho tot, tot sense excepció. Únicament, per no ocupar-me d'una pila de detalls enutjosos, vaig aconhortar-me d'indicar la classe dels seus funerals.
 Si no hagués escoltat altra veu que la del meu cor, hauria escollit la primera classe; però, com que per la modèstia dels nostres cabals ens pertocava millor la tercera, vaig escollir aquesta.