Pàgina:Obres completes de Narcís Oller VI - La bogeria (1928).djvu/329

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

seriós davant d'una gran i magnífica taula escriptori de roure plena d'expedients.
 El saludàrem amb reverència, i ell respongué amb un lleuger moviment de cap. El comissari s'hi atansà, i, sense asseure's, abocant-se i recolzant-se només amb una mà a la taula, li lliurà els documents, relatant-li ensems llur contingut.
 Jo m'esperava dret a dues passes de la taula, disposat a respondre a les preguntes que se'm fessin. I estava tranquil: més tranquil, sens dubte, del que deuen estar-ho els qui ordinàriament són cridats davant de tan temible funcionari.
 Després d'haver escoltat impassiblement l'explicació del comissari, obrí els documents i els llegí amb igual tranquil·litat. A la fi prengué la paraula, i féu senzillament:
 — ¿Es a dir, que queda ben provat que la mort fou natural?
 — En la relació del metge ho pot ben veure. Morí d'una enteritis complicada amb càncer.
  — Està bé. —
 I agafà la ploma, firmà una fulla, la donà al comissari, i li féu un signe amb el cap volent dir que estàvem llestos. I nosaltres eixírem.
 — Quin home més fred!— diguí a mon company.— Ja és ben exprés per a son ofici!
 — I és un bell subjecte. Però fixi's vostè en les coses que ha de veure: ¿com vol vostè que aquestes li deixin el cor en disposició de commoure's per la desgràcia de vostè, per la mort d'un nen de bolquers?